#fotoassaig22: Regina a la recerca del món.
El món és un escenari de descobriments, o un espai on restar presoners de les nostres limitacions?
En aquesta recerca permanent, millor tractar d'imaginar nous mons, encara que no siguen certament esfèrics i semblen dolços i abundants.
Així, ens podem menjar el nostre propi món, a la carta. Deixar-lo pelat i engolir-lo sense por.
I si ens posem valents, en fem un de postre.
Però al remat. Sempre recuperem la nostàlgia miserable de somniar nous mons esfèrics i perfectes, encara que petits i freds, sobre els quals poder projectar els nostres somnis.
Però, per això, es va inventar la literatura.
Aquella que ens permet mirar-nos de dalt cap avall, mentre acabem la nostra tassa de te.
Al cap i a la fi, el món restarà allí perquè continuem somiant-lo.
© Ricard Ramon. RSS