Partint de la premissa de respectar l'estètica de “la coentor” valenciana, com un instrument referencial poètic i com una proposta estètica creativa, interpretada i incorporada pels artistes valencians en el seu discurs visual identitari, aquesta obra és un colofó perfecte per a la reflexió plantejada. Ja vaig tindre l'oportunitat de conéixer en directe la peça, profundament irreverent i alhora síntesi ideal del respecte sentit cap als valors hiperbòlics vitalistes de la cultura i l'estètica valencianes.

Però veure, observar, no és una tasca fàcil, no està simplement vinculat als sentits i la percepció, té més a veure amb una tasca creativa, imaginativa, intel·lectual. Podem mirar sense veure res. Mirar sense veure és el que fem al no entendre la riquesa valuosa i enorme que un patrimoni com el de l’horta, que envolta el poble d’Almàssera, implica per a les nostres vides i la nostra manera d’estar al món. Mirar implica un esforç. No podem oblidar que construïm el món amb la mirada, filtrada per la nostra imaginació i capacitats creatives. Com més imaginació i creativitat tenim, més som capaços de deixar que el món ens revele les seues veritats ocultes. Amb la llengua, amb l’escriptura, tractem de definir i estructurar allò que processa la nostra imaginació visual. Així funciona la literatura. Imatges que es converteixen en lletres per passar de nou a la categoria d’imatges en ser llegides per altres.

Mirar el món sense saber mirar implica un risc enorme que ja estem pagant. Saber mirar implica aprendre a viure i a conéixer dimensions infinites del nostre territori i de les persones que l’habiten. Saber mirar construeix el patrimoni, no saber mirar dilueix el patrimoni. I sense saber mirar, poc ens quedarà per a descriure i narrar en la nostra benvolguda llengua valenciana.

Investigant sobre les narratives identitàries en els cartells de les Falles de València vaig trobar l'existència d'una tipografia particular i pròpia vinculada als rètols dels refugis antiaeris de la ciutat.

Donat que, respecte a l'ús de la tipografia, no hi ha cap mena de coherència i no existeix cap tipografia pròpia que tinga un sentit identitari en el relat visual dels cartells de les Falles de València, per la qual cosa no juga cap paper en aquesta construcció narrativa. La tipografia vària de manera radical d'un any a un altre i és impossible trobar alguna relació, estètica, estilística o simbòlica, la qual cosa denota la poca importància que se li ha atribuït a aquest element que podria jugar un paper fonamental en la consolidació d'una narrativa particular i pròpia.

Punt de partida

Determinats conceptes o manifestacions artístiques i culturals, com és el cas de la ceràmica, solen ser sempre abordades des de l'historicisme, des del vessant tècnic o fins i tot científic o des de la seua consideració en l'àmbit de l'anomenat disseny industrial. Sense oblidar el paper de la mateixa història en la generació de jerarquies culturals que condicionen la nostra relació amb les arts, i especialment amb la ceràmica. Poques vegades es desenvolupen narratives de recerca i reflexió versades en una mirada cap a la ceràmica, que transcendisca la seua consideració com a objecte i passe a considerar-la com un procés d'experiència creativa, més enllà de l’aspecte tècnic o l'històric. Un procés de construcció de nous mons, i per tant un procés educatiu en la seua mateixa gestació, així com la generació de narratives visuals, inserides en el marc de la cultura visual global, que doten de noves adherències i significats a l'objecte.

Del 14 de març al 15 d'abril de 2003, va romandre oberta al públic l'exposició al voltant de l'obra i la figura del Pintor Antonio Cortina i Farinós, organitzada i gestionada per mi mateix i el també historiador de l'art i Màster en Gestió Cultural: Luis López Villar, treballant estretament i formant l'equip tècnic de l'exposició. Juntament amb nosaltres va treballar també en primera línia el Comissari Científic de l'exposició Joan Carles Gomis Corell, professor de la Universitat de València i amic, i portant de manera molt professional la coordinació tècnica de la Xarxa de Museus el tècnic José V. Aguilar, al qual agraïm profundament la seua col·laboració i interés pel projecte. A més, també van col·laborar Eva Buil Albertus i Pablo Cisneros en treballs de documentació i redacció de textos, i Ignasi Gironés en la restauració de les obres.