Però veure, observar, no és una tasca fàcil, no està simplement vinculat als sentits i la percepció, té més a veure amb una tasca creativa, imaginativa, intel·lectual. Podem mirar sense veure res. Mirar sense veure és el que fem al no entendre la riquesa valuosa i enorme que un patrimoni com el de l’horta, que envolta el poble d’Almàssera, implica per a les nostres vides i la nostra manera d’estar al món. Mirar implica un esforç. No podem oblidar que construïm el món amb la mirada, filtrada per la nostra imaginació i capacitats creatives. Com més imaginació i creativitat tenim, més som capaços de deixar que el món ens revele les seues veritats ocultes. Amb la llengua, amb l’escriptura, tractem de definir i estructurar allò que processa la nostra imaginació visual. Així funciona la literatura. Imatges que es converteixen en lletres per passar de nou a la categoria d’imatges en ser llegides per altres. #textos #envalencià

En dates recents, el pintor sevillà Luis Gordillo, feia unes declaracions a un mitjà audiovisual amb motiu d’una gran exposició seua celebrada al MACBA amb el títol de Super Yo Congelado, en les que reflexionava sobre la seua obra i el paper de la crítica d’art. Afirmava Gordillo, que les seues obres, o qualsevol producció d’art contemporani, va més enllà de les pretensions atorgades pel mateix autor, convertint-se en un motiu o referent per a un altre procés creatiu, el produït pel crític en abordar l’obra. Un procés creatiu desencadenant d’un altre que versa sobre el primer. #textos #envalencià #crítica

Article publicat al llibre de festes d'Almàssera 2003, que ara publique al blog, en homenatge a la historiadora local Inma Roig, que va faltar tristament aquell any, i que vaig tindre el plaer del fet que prologara el meu primer llibre d'investigació. Moltes gràcies, Inma estigues on estigues. #textos #Almàssera #història #envalencià